A partir del 1.800 aC. comença l’Edat del Bronze, que es caracteritzarà per l’aparició dels utensilis metàl·lics que substituiran, gradualment, els de pedra polida. Destrals, alabardes, punyals i punxons són elaborats a partir de motles de pedra, com els recuperats en alguns assentaments comarcals. Pel que fa a les formes d’ocupació del territori, s’hi estableixen poblats fortificats als cims de les muntanyes, com la Mola Alta de Serelles, el Mas del Corral, el Mas de Menente... que desenvoluparan una economia cerealista evidenciada per l’abundància de dents de falç de sílex i molins de mà. La ramaderia hi va tenir també una importància decisiva i des de finals del Neolític algunes espècies van servir com a força de treball (els bòvids), les quals, alhora, van subministrar carn, llet, llana i cuir.

A partir dels inicis del primer mil·lenni, durant el període del Bronze Final, arribaran a les nostres terres diverses influències foranes, com els camps d’urnes, primerament, i les cultures mediterrànies, després, que produiran transformacions en el substrat indígena, com la incineració de cadàvers, l’aparició del ferro, el torn ceràmic o la diversificació del poblament, que donaran lloc al desenvolupament de la Cultura Ibèrica.