En el moment de produir-se la conquesta cristianofeudal, Alcoi era un districte territorial format per deu alqueries que depenien del centre fortificat del Castellar. Una vegada foragitats la major part de la població musulmana i despoblades moltes alqueries, es va fundar, pel març de 1256, la vila d’Alcoi: un nucli urbà nou, centralitzat i fortificat, destinat a acollir a las persones repobladores que s’assentaven al terme. El tancament del recinte emmurallat va finalitzar en els darrers anys del segle XIII, però el desig d’afavorir una major immigració va provocar la construcció d’una eixample emmurallat: la Pobla Nova de Sant Jordi, a partir de 1304.

Des de mitjan segle XIII, el castell de Barxell va estar associat estretament a l’administració i el control de les alqueries de Barxell i Xirillent, les úniques del terme d’Alcoi on va viure població musulmana de forma estable. Aquest castell pot considerar-se una mostra típica de les fortificacions cristianes construïdes al Regne de València després de la conquesta, caracteritzades pel manteniment de les tècniques constructives musulmanes (el tapial) i la reducció de l’espai fortificat.