Saltar al contingut CASTELLANO - VALENCIÀ

Buscador ràpid

Xarxes socials

Banners Portada

Tramitació del canvi de cognom

NORMALITZACIÓ DE L’ORTOGRAFIA DELS COGNOMS

Els noms i els cognoms són elements identificadors de les persones. Per aquest motiu, té una importància cabdal que totes les persones tinguen l’opció d’adequar, per mitjà d’un procediment ràpid i senzill, la grafia dels seus noms i cognoms a l’ortografia normativa que segueix el valencià.

Segons la legislació vigent, tots els ciutadans i ciutadanes valencians tenen dret a l’ús de la forma normativament correcta en valencià dels seus noms i cognoms i a incloure la conjunció “i” entre els cognoms.

La inscripció i modificació dels noms i cognoms en el registre civil està regulada per la Llei de 8 de juny de 1957, reguladora del Registre Civil (BOE núm. 151, de 20 de juny de 1957), que va ser modificada per la Llei 40/1999, de 5 de novembre de 1999 (BOE núm. 266, del 6 de novembre de 1999), sobre noms i cognoms i el seu ordre (aquest text legal en vigor va modificar els articles 54 i 55 de la Llei del Registre Civil i simplifica els tràmits per a la normalització ortogràfica dels noms i cognoms. Segons aquesta llei, n’hi ha prou amb anar al jutjat i manifestar la voluntat d'adaptar el nom o cognom a la normativa del valencià perquè el funcionari procedisca a fer-ne el canvi), i per la Llei 3/2007, de 15 de març (BOE núm. 65, de 16 de març de 2007), reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones.

1. Normalització dels cognoms

S’entén per normalització d’un cognom valencià els canvis necessaris en la seua forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques vigents de la llengua (per exemple, substituir Chàfer, Alemañ, Compañy per Jàfer, Alemany i Company).

Observacions

Normalitzar els noms de pila és traduir-los, mentre que en els cognoms podem distingir bàsicament dos casos:

Per tant, cal diferenciar clarament les dues situacions:

Tràmits

La persona interessada s’ha de presentar al Registre Civil on està registrada i emplenar una instància en què es demana la substitució del cognom per la forma valenciana corresponent i, a més, aportar la documentació següent per tal de tramitar el canvi que vol sol·licitar:

Cas especial

Pel que fa al règim legal dels cognoms estrangers, vegeu la Instrucció de 23 de maig de 2007, de la Direcció General de Registres i del Notariat.

2. Correcció del nom o dels cognoms al DNI i altres documents

Després que el Registre Civil haja inscrit els canvis de grafia del nom o dels cognoms, aquestes modificacions es fan constar al llibre de família i a la partida de naixement, amb una còpia de la qual ja es pot demanar que canvien el nom i cognoms en altres documents oficials, com el DNI, el passaport, el carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures. Per a fer els canvis al DNI, s’ha de presentar una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on conste el canvi o el document que facilite el Registre Civil per a acreditar aquest canvi. Són tràmits gratuïts i és molt recomanable fer-los perquè el nom és la senya principal d’identitat individual i de pertinença a una comunitat lingüística i cultural. No s’han de fer obligatòriament les modificacions en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què es fa. Es pot esperar a fer els canvis quan la persona renova els documents per caducitat o pèrdua. Les modificacions que s’hagen fet no han de comportar cap inconvenient quant a documents anteriors, com les herències, per exemple.

3. La “i” entre cognoms

Si la persona interessada vol tenir una “i” entre els dos cognoms, només cal que ho manifeste a l’encarregat del Registre Civil.

Tràmits

La persona interessada s’ha de presentar al Registre Civil on està registrada i emplenar una instància en què es demana la inclusió de la conjunció copulativa “i” entre els cognoms. A més, s’ha d’aportar la documentació següent per tal de tramitar la inclusió que es vol sol·licitar:

Observacions

(text extret parcialment de l’article “La conjunció copulativa i entre els cognoms”, d’Anna Llinares).

La “i” entre cognoms és un costum tradicional i històric dels ciutadans valencians, mallorquins i catalans, que està d’acord amb els usos tradicionals i particularitats de la nostra llengua. Aquest costum s’ha vist reflectit, fins i tot, en personalitats valencianes d’aquest segle, com ara: Josep Sanchis i Sivera, Manuel Sanchis i Guarner, Enric Valor i Vives, Jordi Valor i Serra, Joan Fuster i Ortells, etc.

Sembla, però, que a hores d’ara encara hi ha algun registre civil on ignoren, conscientment o inconscientment, l’estat de la normativa legal pel que fa a la possibilitat d’intercalar la conjunció copulativa “i” entre els cognoms. És una qüestió que, jurídicament, es va resoldre ja fa uns anys, però després de comprovar els problemes amb què la gent es troba, és convenient d’especificar-ne alguns aspectes per tal d’orientar les persones interessades.

Tant el Ministeri de Justícia, mitjançant una resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat de l’any 1987, com el Tribunal Suprem (Sentència de 26 de gener de 1993, de la Sala 3a, Secció 5a. Ponent: Pedro Esteban Álamo. Aquesta sentència resolia en favor dels ciutadans que havien incoat una demanda, iniciada al registre civil de Granollers i Barcelona, per tal de poder incloure la “i” entremig dels cognoms dels fills. Prèviament, el mateix problema havia estat examinat en la sentència de 30 de gener de 1989 de l’Audiència Territorial de Barcelona, que va estimar la petició del recurrent d’intercalar la “i” llatina entre els dos cognoms —la qual substituïa la “y” prevista a l’art. 194 del Reglament del Registre Civil.), ja deixaren ben clar que una persona pot inscriure el seu nom intercalant entre el cognom patern i el matern la conjunció copulativa “i”, si així ho desitja.

En algun Jutjat de Pau, però, s’hi neguen adduint que la Llei i el Reglament del Registre Civil diuen que el castellà és l’únic idioma que s’ha d’emprar en el registre.

Aquest argument és el que l’any 1985 va fer servir la Direcció General dels Registres i del Notariat, juntament amb el fet de considerar que la copulativa “i” no forma part dels cognoms, sinó que es tracta només d’una fórmula per a separar en l’àmbit exclusivament del registre el primer cognom del segon. Posteriorment, en la Resolució de 20 d’octubre de 1987, rectificà i diu: «... si bé l’article 194 del Reglament del Registre Civil estableix que en el registre entre els cognoms patern i matern s’intercalarà la copulativa castellana y, aquesta ha d’entendre’s limitada a la mecànica interna del registre civil, però no pot ni ha de transcendir a l’ús social, ni tampoc ha d’impedir l’ús d’altres mitjans —entre ells la copulativa catalana i— per a separar els dos cognoms d’una persona en els certificats en extracte, així mateix en el llibre de família». El Tribunal Suprem, en la Sentència de 26 de gener de 1993, confirmà la de l’Audiència Territorial de Barcelona, de 30 de gener de 1989, que basant-se en un certificat expedit per l’Institut d’Estudis Catalans, segons el qual els dos cognoms de les persones catalanes han d’anar units mitjançant la conjunció copulativa i, tal com ho corrobora la Gran Enciclopèdia Catalana, on els cognoms de les personalitats catalanes, valencianes i de les Illes Balears apareixen amb la conjunció i, diu: «És procedent, en definitiva, estimar l’esmentada pretensió i declarar que pertoca intercalar la conjunció copulativa i entre el cognom patern i matern».

Ara bé, el Tribunal Suprem ja s’encarrega de remarcar que una qüestió diferent a la que hem vist fins ara és la pretensió que l’assentament del naixement es transcriga en el corresponent llibre del registre civil en català. Aquest fet és, segons el Tribunal Suprem, una qüestió merament d’ordenació, de caràcter intern, i de competència exclusiva de l’Estat, d’acord amb l’article 149.8 de la Constitució.

Així, doncs, ens trobem davant de dos temes diferents: d’una banda, l’ús de la conjunció i entre els cognoms; d’una altra, la llengua que s’ha d’usar en els registres. Segons la sentència abans esmentada del Tribunal Suprem: «S’ha de distingir: el primer assentament per a la inscripció de naixement es redactarà en castellà —tret del que fa referència al nom i cognoms del nounat—; l’expedició de certificats per a l’interessat s’expediran en models bilingües a les comunitats amb idioma propi oficial amb el castellà».

En relació amb el lliurament de certificats la mateixa sentència parla de l’Ordre del Ministeri de Justícia de 20 de juliol de 1989, que aprova diversos models de certificats bilingüe en extracte i literals de les actes del registre civil.

Ha de quedar clar que el fet de poder veure la “i” entre els cognoms no es limita només als assentaments del Registre Divil. De tot el que hem vist es dedueix que també pot aparéixer en el document nacional d’identitat, en el llibre de família, en el carnet de conduir, en la cartilla de la Seguretat Social...

Però, què passa si estem inscrits amb la copulativa “y” i volem que se’ns canvie per la copulativa “i”? Podem trobar-nos amb dues situacions:

Després d’aquest repàs, doncs, podem extraure les conclusions següents:

  1. Podem intercalar la conjunció copulativa “i” entre els nostres cognoms.
  2. Podem demanar còpies de les inscripcions o extractes dels assentaments en valencià. Només és obligatori l’ús de l’espanyol en l’àmbit intern dels registres de l’Estat.
  3. Podem exigir el canvi de la conjunció “y” pel de la copulativa “i”.

4. Casos especials

Si el que es vol és traduir un cognom al valencià, adaptar un cognom a la grafia valenciana o canviar un cognom no valencià per un de valencià, el procediment és més llarg, ja que aquests canvis requereixen la instrucció d’un expedient, que ha de resoldre el Jutjat de Primera Instància o el Ministeri de Justícia, segons corresponga.

5. Normativa