Saltar al contingut CASTELLANO - VALENCIÀ

Buscador ràpid

Xarxes socials

Banners Portada

Tramitació del canvi de nom

NORMALITZACIÓ DE L’ORTOGRAFIA DEL NOM

Els noms i els cognoms són elements identificadors de les persones. Per aquest motiu, té una importància cabdal que totes les persones tinguen l’opció d’adequar, per mitjà d’un procediment ràpid i senzill, la grafia dels seus noms i cognoms a l’ortografia normativa que segueix el valencià.

Segons la legislació vigent, tots els ciutadans i ciutadanes valencians tenen dret a l’ús de la forma normativament correcta en valencià dels seus noms i cognoms i a incloure la conjunció “i” entre els cognoms.

La inscripció i modificació dels noms i cognoms en el registre civil està regulada per la Llei de 8 de juny de 1957, reguladora del Registre Civil (BOE núm. 151, de 20 de juny de 1957), que va ser modificada per la Llei 40/1999, de 5 de novembre de 1999 (BOE núm. 266, del 6 de novembre de 1999), sobre noms i cognoms i el seu ordre (aquest text legal en vigor va modificar els articles 54 i 55 de la Llei del Registre Civil i simplifica els tràmits per a la normalització ortogràfica dels noms i cognoms. Segons aquesta llei, n’hi ha prou amb anar al jutjat i manifestar la voluntat d'adaptar el nom o cognom a la normativa del valencià perquè el funcionari procedisca a fer-ne el canvi), i per la Llei 3/2007, de 15 de març (BOE núm. 65, de 16 de març de 2007), reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones.

1. Nom en valencià dels nounats

Fins al 1977 a l’estat espanyol estava prohibit inscriure en el Registre Civil cap persona que no tinguera el nom en llengua espanyola. Amb la publicació de la Llei 17/1977, de 4 de gener, es va admetre la inscripció dels noms en qualsevol de les llengües de l’estat. Una modificació posterior, la Llei 20/1994, de 6 de juliol, ha establit que es pot posar qualsevol nom en qualsevol llengua del món, tret dels casos de noms “que objectivament perjudiquen la persona, com també els diminutius o variants familiars i col·loquials que no hagen assolit substantivitat, els que facen confusa la identificació i els que induïsquen en conjunt a error pel que fa al sexe”. Ara bé, amb l’entrada en vigor de la Llei 3/2007, de 15 de març, es reforma l’article 54 de la Llei del Registre Civil, en què s’elimina la prohibició dels noms diminutius o variants familiars (noms hipocorístics) que no hagen adquirit substantivitat. És a dir, en l’actualitat és perfectament possible atorgar el nom en valencià, o en qualsevol llengua, a un xiquet acabat de nàixer.

2. Normalització del nom

S’entén per normalització del nom la traducció d’aquest al valencià des de qualsevol altra llengua.

Tràmits

La persona interessada s’ha de presentar al Registre Civil on està registrada i emplenar una instància en què es demana la substitució del nom per la forma valenciana corresponent i, a més, aportar la documentació següent per tal de tramitar el canvi que vol sol·licitar:

Ús d’hipocorístics

Hi ha noms creats a partir d’altres noms existents i habituals en la nostra societat. Són els anomenats hipocorístics, bé formats afegint terminacions de caràcter diminutiu (Pasqualet, Marieta, Tereseta), bé a partir d’algun tipus d’alteració (Pep de Josep, Voro de Salvador, Nelo de Manuel, Ximo de Joaquim), bé elidint alguna part del nom (Toni d’Antoni, Tere de Teresa, Tomeu de Bartomeu), etc. Les formes abreujades s’usen habitualment com a formes familiars o col·loquials, però no, en un principi, en la documentació oficial.

D’entrada, la llei prohibia la imposició d’hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagueren adquirit “substantivitat pròpia”. Aquest era el punt jurídicament més complicat, atés que els tècnics lingüístics no podien establir objectivament si un hipocorístic havia assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l’admissió o no d’un hipocorístic depenia de la seua valoració subjectiva, de les pràctiques de cada jutge i de la pràctica seguida per la Direcció General de Registres i del Notariat. Tot açò ha canviat gràcies a la Llei 3/2007, de 15 de març (BOE núm. 65, de 16 de març de 2007), reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones (en la disposició final segona es modifica el segon paràgraf de l’article 54 de la Llei del Registre Civil), en què s’ha eliminat la prohibició dels noms diminutius o variants familiars que no hagen assolit substantivitat, i autoritza la imposició d’aquests noms a nadons o el canvi de nom en persones que registralment en tenien un altre. Aquesta reforma era totalment necessària tenint en compte les progressives reformes que s’havien anat introduint i que havien anat donant un marge ampli de possibilitat d’escollir i de canviar el nom. En una societat cada volta més plurilingüe i pluricultural una limitació com la prohibicio d’inscriure registralment els hipocorístics o diminutius resultava del tot disfuncional.

En cas que la persona interessada vulga canviar-se el nom per la forma hipocorística corresponent o bé posar alguna forma hipocorística a un fill acabat de nàixer, sempre que el jutge o la persona encarregada del Registre Civil li demane l’“informe onomàstic” corresponent, aquest pot ser sol·licitat bé a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (adreça: Monestir de Sant Miquel dels Reis, avinguda de la Constitució, 284 –46019 València; tel. 96 387 40 23; fax: 96 387 40 36. A/e: avl@gva.es); bé al Departament de Filologia Catalana de les universitats d’Alacant, València o Castelló; bé a qualsevol altre organisme similar, com ara algun servei lingüístic d’un ajuntament valencià (ex.: Gabinet Municipal de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Alcoi). Aquest document certifica que la forma hipocorística és valenciana, la seua grafia és adequada i ha adquirit substantivitat (es pot demanar emplenant aquesta sol·licitud).

3. Correcció del nom o dels cognoms al DNI i altres documents

Després que el Registre Civil haja inscrit els canvis de grafia del nom o dels cognoms, aquestes modificacions es fan constar al llibre de família i a la partida de naixement, amb una còpia de la qual ja es pot demanar que canvien el nom i cognoms en altres documents oficials, com el DNI, el passaport, el carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures. Per a fer els canvis al DNI, s’ha de presentar una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on conste el canvi o el document que facilite el Registre Civil per a acreditar aquest canvi. Són tràmits gratuïts i és molt recomanable fer-los perquè el nom és la senya principal d’identitat individual i de pertinença a una comunitat lingüística i cultural. No s’han de fer obligatòriament les modificacions en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què es fa. Es pot esperar a fer els canvis quan la persona renova els documents per caducitat o pèrdua. Les modificacions que s’hagen fet no han de comportar cap inconvenient quant a documents anteriors, com les herències, per exemple.

4. Normativa