Drets i deures lingüístics

Què són?

Són els drets dels ciutadans i ciutadanes relacionats amb el coneixement i l’ús de les llengües. Aquests drets estan recollits en la legislació europea, estatal, autonòmica i local.

A Europa

En alguns casos la protecció jurídica està vinculada al caràcter oficial de la llengua, com és el nostre cas (Constitució Espanyola, Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i  Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià). En l’àmbit europeu, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea inclou expressament la llengua com a motiu de discriminació i prohibeix: «Tota discriminació i, en particular, l’exercida per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual”.

Cal destacar que l'Estat espanyol es va comprometre, amb la signatura i posterior ratificació d’aquesta Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, a facilitar i promoure, en els diferents àmbits de la vida pública i privada, l’ús de les llengües que les distintes comunitats autònomes amb llengua pròpia diferent del castellà que es reconeixen com a oficials.

A més a més, el dret d’usar una llengua regional o minoritària, oficial o no, en la vida pública o privada és un dret considerat inalienable d’acord amb els principis que conté el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides i segons l’esperit del  Conveni Europeu de Drets Humans.

A casa nostra

A casa nostra, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix que valencià i castellà són els idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, que tots els ciutadans tenen el dret de conéixer-los i d’usar-los –tot i que, en cap moment parla de deure, com sí que fa la Constitució Espanyola respecte de l’espanyol– i que la Generalitat garantirà l'ús normal de les dues llengües. A més a més, l’Estatut també proclama que ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.

Aquests principis bàsics són els que arreplega també la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, la qual, igual que l'Estatut d'Autonomia, estableix que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià i que l'Administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d'usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l'ús normal, la promoció i el coneixement del valencià, uns paràmetres que queden fixats pel Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat Valenciana.

Pel que fa a la normativa municipal, el Ple de l’Ajuntament d’Alcoi va aprovar el Reglament de Normalització Lingüística per al Municipi d’Alcoi i el seu Ajuntament el 25 de gener de 1990, alguns dels principals objectius del qual són fer efectiu el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a conéixer i usar el valencià i a fer efectiu l’ús oficial del valencià en l’àmbit municipal, administratiu i ciutadà, per a la qual cosa es va crear aquest Gabinet de Normalització Lingüística.

Conéixer els drets i deures lingüístics i fer-los valdre

Ací teniu un complet i clar resum de drets lingüístics dels valencians i dels valencianoparlants i tot el que podeu necessitar per poder fer-los efectius.

*En l’apartat de Valencianitza el teu nom hi trobareu una àmplia informació sobre el tema i el procediment que cal seguir per a valencianitzar els noms i els cognoms.