Notícies

Gràcies a aquest programa, s'ha aconseguit detectar i començar a tractar a l'Alcoi més de 10 casos d'hepatitis C que estaven sense diagnosticar, perquè és una malaltia silenciosa que cursa sense símptomes durant molts anys.

Aquest programa està desenvolupant activitats d'informació i de cerca de persones que viuen amb hepatitis C i no ho saben, especialment en col·lectius vulnerables com ara persones sense sostre i usuaris de drogues injectables.

A pesar que Espanya lidera el rànquing mundial de persones tractades i curades per milió de població, l'hepatitis C es continua cobrant al nostre país quatre morts setmanals.

El diagnòstic tardà de la infecció –que es dona en més d'un terç dels casos– fa que el mal que provoca en el fetge no siga reversible.

“Amb 188 morts cada any a Espanya per causes relacionades amb l'hepatitis C, no podem donar-nos per satisfets. Són quasi el 10% de les morts en carretera i, com aquelles, prevenibles i evitables”, afirma el coordinador de l'Aliança per a l'Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE), Javier García-Samaniego

Alcoi i altres 19 ciutats integrades en el programa #HepCityFree volen buscar persones que tenen hepatitis C i no ho saben, perquè es tracta d'una malaltia silenciosa que cursa sense símptomes durant molts anys i que, en molts casos, quan es diagnostica, ja ha causat un mal hepàtic irreversible. Per això i amb motiu del Dia Mundial contra les Hepatitis Víriques, que se celebra el pròxim 28 de juliol, aquestes ciutats llançaran, a través dels seus respectius mitjans i perfils en xarxes socials, una campanya que té com a protagonista l'actor Carmelo Gómez, curat d'hepatitis C, i l'objectiu de la qual és, precisament, conscienciar del caràcter silenciós de la malaltia i promoure tant la detecció com l'inici del tractament.

El cas de Carmelo Gómez va ser com el de tants altres pacients que van contraure el virus a través d'una transfusió de sang abans que, a mitjan dels anys 90, es descobrira i es posara fi a eixa via de contagi. Com altres pacients que poden tindre ara la infecció i no ho saben, Carmelo no va saber que tenia la malaltia fins molt després d'infectar-se. Com soll passar, el diagnòstic es va produir de manera casual, quan a la fi dels anys 90 va acudir a donar sang i li van dir que no podia perquè tenia una malaltia hepàtica. Durant un temps va voler obviar l'hepatitis C, però ja no va poder quan van començar a manifestar-se-li els símptomes. En l'espot conta que sentia cansament i, sobretot, una gran angoixa per no saber com podia evolucionar la malaltia. El tractament que seguia tenia importants efectes secundaris i no curava la malaltia, fins que l'aparició dels antivirals d'acció directa van canviar el curs de la seua vida i va poder retornar a la normalitat. En poques setmanes estava curat.

La sort dels pacients que es diagnostiquen actualment és que saben que la seua malaltia té tractament i que eixe tractament és eficaç pràcticament en el 100 % dels casos. Per això la importància de detectar la infecció en estadis inicials, abans que cause al fetge un mal que puga arribar a ser irreversible. “Amb Carmelo, afortunadament, vam arribar temps. I, amb les possibilitats de diagnòstic i tractament que tenim ara, hauríem d'arribar a temps per a eixe llarg centenar de pacients que encara ara perden la vida a Espanya cada any per causes associades a l'hepatitis C", afirma el hepatóleg Javier García-Samaniego, coordinador de l'Aliança per a l'Eliminació de les Hepatitis Víriques, AEHVE, que integra a les societats científiques i associacions de pacients compromeses amb l'eliminació de l'hepatitis C i promou el programa #HepCityFree, que fomenta la implicació de les ciutats en la recerca dels últims casos d'hepatitis C.

Una cerca que els hepatólegs consideren que cal fer tant en població general, a través d'un prova d'hepatitis C en tots els adults entre 50 i 85 anys sense un test previ negatiu, com, de forma molt específica, en col·lectius vulnerables, on la prevalença és més alta i als quals és més difícil accedir. “Estem parlant de persones allunyades dels circuits assistencials habituals i a les quals només és possible arribar amb recursos descentralitzats i estratègies alternatives”, explica Javier García-Samaniego. És en eixe àmbit en el qual les ciutats poden realitzar una gran contribució, doncs, de manera autònoma o en col·laboració amb les ONGs de l'entorn, tenen una major capacitat per a arribar a aquestes poblacions, i particularment als col·lectius de persones sense llar, usuaris de drogues per via parenteral, i homes que tenen sexe amb homes i que associen conductes de risc, que són els principals focus d'infecció activa a Espanya. “El nostre programa Ciutats Lliures d'Hepatitis C, #HepCityFree, ha demostrat que la major proximitat de les entitats locals amb aquestes poblacions resulta un actiu estratègic per a avançar en l'objectiu d'eliminació de la malaltia”, assevera García-Samaniego.

En concret, a Alcoi, el desenvolupament de #hepCityFree ha permés la coordinació dels recursos sociosanitaris municipals i autonòmics per a la posada en marxa d'un pla de microeliminació que ha inclòs la revisió de pacients de bases de dades Microbiologia i Atenció Primària, el test i tractament ràpid de pacients diagnosticats en centres d'addiccions i el cribratge de persones de diferents dispositius municipals. En concret han col·laborat Ponts d'Igualtat, GARA, Salut Pública, Creu Roja, Unitat d'Alcohologia, Unitat de Conductes Addictives i Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives. Gràcies a aquest programa i a la col·laboració de les entitats, s'ha rastrejat unes 2.000 persones i s'aconseguit detectar i començar a tractar a l'Hospital Mare de Déu dels Lliris d'Alcoi 12 casos d'hepatitis C.

Amb prop de 170.000 pacients tractats i curats des de 2015, Espanya lidera el rànquing mundial de persones tractades i curades per milió de població. El Ministeri de Sanitat situava la prevalença de la infecció en el 0,22% l'any 2018 i els especialistes estimen que estarà hui per davall del 0,1%. Malgrat això, hepatitis C es continua cobrant al nostre país quatre morts setmanals. El diagnòstic tardà de la infecció, que es dona en més d'un terç dels casos, fa que el mal que provoca en el fetge no siga reversible. “Amb 188 morts cada any a Espanya per causes relacionades amb l'hepatitis C, no podem donar-nos per satisfets, són quasi el 10% de les morts en carretera, i, com aquelles, prevenibles i evitables”, afirma García-Samaniego.

“Espanya té l'oportunitat de fer història i convertir-se en el primer país entre els desenvolupats a acabar amb un problema de salut pública com l'hepatitis C. Però per a guanyar aquesta batalla, necessitem prendre'ns realment de debò les anomenades polítiques de salut pública, és a dir, hem d'acompanyar el tractament de tots els casos amb altres actuacions en matèria de mesurament, prevenció, diagnòstic primerenc i atenció a col·lectius de risc”, explica el coordinador de la AEHVE i cap de la Secció de Hepatología de l'H.O La Paz, que insisteix en el paper clau de les ciutats en tot això.

Tota la informació sobre la campanya pot descarregar-se ací: aehve.org

Sobre l'hepatitis C

L'hepatitis C és un important problema de salut pública per la seua incidència, morbimortalitat i costos sanitaris. Fins a l'aparició dels tractaments antivirals d'acció directa, era la primera causa malaltia hepàtica terminal i càncer de fetge als països occidentals i la primera indicació de trasplantament hepàtic.

Les causes d'infecció més comunes són les pràctiques d'injecció poc segures, l'esterilització inapropiada de l'equip mèdic i la transfusió de sang i hemoderivats abans de 1990. Encara que és menys freqüent, el virus de l'hepatitis C es pot transmetre per via sexual (particularment per determinades pràctiques sexuals) i passar de la mare infectada al fill.

L'hepatitis C és una malaltia silent, que no dona símptomes. No existeix cap vacuna enfront de l'hepatitis C, però es compta amb un tractament que cura la malaltia en quasi el 100% dels casos.

Sobre la AEHVE

Al febrer de 2017, societats científiques i associacions de pacients compromeses amb l'objectiu marcat per l'OMS d'acabar amb les hepatitis víriques com a problema de salut pública abans de 2030, creen l'Aliança per a l'Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE), amb la intenció d'avançar en aquest objectiu, atés que Espanya ja comptava amb un Pla Estratègic per a l'Abordatge de l'Hepatitis C (PEAHC) . De la AEHVE formen part l'Associació Espanyola per a l'Estudi del Fetge (AEEH), la Societat Espanyola de Patologia Digestiva (SEPD), la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC), la Societat Espanyola de Medicina General (*SEMERGEN), la Societat Espanyola de Medicina General (SEMG), la Societat Espanyola de Sanitat Penitenciària (SESP), la Societat Espanyola de Virologia (SEV), la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), Socidrogalcohol (Societat Científica Espanyola per a d'Estudis sobre l'Alcohol, l'Alcoholisme i les altres Toxicomanies), el CIBERehd (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques), l'Institut de Salut Global de Barcelona (IS Global), la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH), l'Associació Catalana de Malalts d'Hepatitis (ASSCAT) i la Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C de Madrid (PLAFHC Madrid).