Durant l’època romana les nostres comarques van ser un espai rural de la perifèria de les principals ciutats, que se situaven en l’àmbit costaner, com ara Dianium (Dénia) o Lucentum (Alacant), o pròximes a les vies de comunicació principals, com Saitabis (Xàtiva). Aquest territori es va caracteritzar per la instal·lació d’alguns assentaments de caràcter rural, les denominades villae, que es desenvoluparan principalment entre els segles II i IV dC. Entre aquestes vil·les destaca la localitzada a l’Horta Major (Alcoi), de la qual es coneix principalment la seua necròpolis. En aquest cementeri van aparéixer inhumacions en tegulae, en les quals al costat del cos enterrat hi havia dipositades ceràmiques i altres objectes de major valor, com ornaments personals o un delicat vas de vidre. Prova de la percepció d’aquestes comarques com a espai rural, i en bona part escassament colonitzat per part del poblador romà, poden ser les representacions d’alguns genis del bosc, com l’aplic de bronze de Silenus.

A partir del segle IV s’evidenciarà la desintegració del món romà a partir de les transformacions del sistema de poblament, amb l’abandó de les vil·les i l’ocupació d’hàbitats en les zones altes de les muntanyes per a buscar llocs de refugi.