Els animals: éssers vius. Protocol d'enverinament

Enverinament Com podem actuar?

Què he de fer per a prevenir una intoxicació accidental?

El més important és prevenir que els animals entren en contacte amb qualsevol substància tòxica deixant-les fóra del seu abast.

Els símptomes més freqüents d’enverinament són: diarrees, respiració dificultosa, salivació excessiva, vòmits, marejos, hemorràgies i fins i tot, estat de coma.

Davant l’aparició brusca de simptomatologia multisistèmica, sempre haurem de sospitar d’un possible enverinament. En els casos més greus, si no es detecta i es tracta a temps, pot suposar una mort ràpida.

Aquests símptomes, generalment comencen a produir-se al cap de pocs minuts de la ingestió del verí, per la qual cosa és fàcil que els detectem mentre anem passejant amb la nostra mascota o en arribar a casa immediatament després del passeig (no sempre van a aparèixer tots el símptomes alhora).

Causes d'intoxicació (en funció de la dosi i les característiques de l'animal)

Les nostres mascotes poden intoxicar-se o enverinar-se amb aliments, fàrmacs, insectes i altres animals i substàncies tòxiques.

• Insectes i/o animals verinosos: cantàrides, serps, gripaus i algunes plantes.
• Aliments de consum humà: el raïm, la ceba, l’all, el xocolate, el café o el te, els fongs verinosos i algunes plantes ornamentals poden causar una intoxicació en l’animal.
• Substàncies tòxiques: productes corrosius i de neteja com el lleixiu, blanquejadors i derivats del petroli, antioxidants, amoníac, netejadors de forns, insecticides, pesticides, verís, herbicides i fertilitzants.
• Fàrmacs d’ús corrent: l’aspirina, el paracetamol o l’ibuprofén poden causar quadres greus i fins i tot fatals. Els fàrmacs veterinaris en una dosi no adequada també poden provocar problemes importants.

  No podem oblidar els enverinaments d’animals amb substàncies com la marihuana, l’alcohol i el tabac, així com plaguicides, pesticides, raticides i altres productes habituals en zones rurals que afecten animals no domèstics.

  Si subministrem algun fàrmac, medicament o antiparasitari a la nostra mascota, ho hem de fer sempre sota la supervisió del veterinari i en les quantitats indicades per ell.

Protocol davant enverinament

En cas d’enverinament o intoxicació de les nostres mascotes hem d’acudir al nostre veterinari si l’animal està viu, i cridar ràpidament a emergències i/o agents de l’autoritat.

Passos a seguir si està viu:

1. Cridar al nostre veterinari i seguir les seues indicacions.
2. Si el nostre gos està molt dèbil, quasi desmaiat, inconscient o bé sabem que la intoxicació s’ha produït per inhalació, el primer que hem de fer és traure´l a una zona oberta, ventilada i il·luminada.
3. Contactar amb emergències (112) o agents mediambientals.
4. Si hem pogut identificar el verí o producte tòxic hem de donar-li el màxim d’informació al veterinari quan atenga al nostre animal, com el nom del producte, el seu principi actiu, la quantitat que més o menys haja pogut ingerir i el temps que potser que ha passat de que ho va fer. Com més indicacions, depenent del tipus de tòxic que haja produït l’enverinament, més possibilitats de supervivència.
5. Alerta! el primer que hem de fer en cas d’ingesta d’algún verí és provocar-li el vòmit, però mai ho farem si el gos està inconscient o desmaiat ni tampoc si el verí ingerit és un corrosiu.

   Si respira:

   • Avisar al veterinari
   • Extraure la ingesta (si és possible)
   • Provocar el vòmit
   • Pressionar en l’abdomen
   • Donar un colp sec per a ajudar a expulsar

   Si no respira:

   • Avisar el veterinari
   • Bufar en el musell per a aportar aire
   • Col·locar les mans en les costelles i realitzar les compressions
6. Si l’enverinament s’ha donat per via tòpica o cutània o bé es tracta d’una intoxicació amb pols o substància oliosa que s’ha adherit al pelatge del nostre gos, haurem de sacsar la pols amb una raspallada intensa i realitzar un bany amb aigua tèbia abundant utilitzant algun sabó que lleve bé les substàncies olioses. Si no aconseguim retirar el tòxic del pelatge, haurem de tallar eixe tros de pèl, ja que és millor eliminar-lo que lamentar que el nostre gos empitjore o es contamine de nou.
7. Si la intoxicació es dóna per contacte amb les mucoses, la pell o els ulls haurem de banyar amb aigua abundant la zona afectada per a llevar tant com es puga la substància nociva.

Passos a seguir si no està viu:

1. No hem de tocar ni moure el cadàver fins que es persone l’autoritat. Si el cadàver o els esquers no són retirats per l’autoritat el procediment quedaria invalidat per via judicial, ja que s’hauria trencat la cadena de custòdia de la prova.

2. Cal avisar a:

   • Al seu veterinari
   • Emergències (112)
   • Agents mediambientals (638 807 345/ 965 938 299)
   • Seprona (062)
   • Policia local (965 53 71 45)

3. Cal revisar la zona per a saber si encara hi ha més cadàvers i/o esquers.

4. Denunciar els fets en l’Ajuntament.