Saltar al contingut CASTELLANO - VALENCIÀ

Buscador ràpid

Xarxes socials

Banners Portada

CRÒNICA DE L'ARTISTA

Crònica de l\'artista
 
OVIDI MONTLLOR i MENGUAL va nàixer al número 15 del carrer Sant Joan de Ribera d’Alcoi l’any 1942 i va viure, també, al Poble Nou de Sant Rafel. Va estudiar a l’Escola de Ribera fins als sis anys i al Col·legi dels Salesians de Sant Vicent Ferrer. Fill de Josep Montllor i Isabel Mengual, una família humil del Viaducte, va començar a treballar als dotze anys i va treballar en una trentena de faenes, com són les de teixidor, cambrer, botiguer, xofer, pescater, pastor, perruquer, ferrer, fuster, locutor de ràdio o reporter. Va tenir dos germans: Hèctor i Xavier.
 
Als sis anys ja preparava modestes obres de teatre per als amics i va conèixer la literatura gràcies als llibres que guardava a casa d’un oncle seu. A Alcoi, compartia les seues inquietuds artístiques amb Antoni Miró, Josep Vicent Botella i Alejandro Soler. Hui la seua proposta és totalment actual.
 
La seua vida va tenir lloc entre Alcoi i Barcelona, on va arribar per primera vegada l’any 1960, i es va instal·lar a la casa dels seus oncles. Va fer el servei militar a Palma de Mallorca el 1964, on es va iniciar en l’escriptura i la poesia, i un any després va tornar a Barcelona amb la família.
 
Compromès, respectuós, ordenat, tímid, rigorós, natural, preocupat, anarquista, comunista, crític, autocrític, autodidacte, nacionalista, obrer, esquerrà, solidari, coherent, activista, exigent, savi, íntegre, intel·lectual, amb un gran sentit de l’humor, irònic, apassionat, immens, observador, contradictori, tossut, honest, afectuós, original, seriós, polifacètic, rebel, sensible i humanista, va ser una persona incòmoda per als quitenien poder. Va militar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya(PSUC) a Barcelona i, per això, és la veu de la classe obrera, de les lluites socials.
 
La seua obra és amplíssima. Va debutar l’any 1961 en el teatre amb El hombre de la flor en la boca de la companyia alcoiana La Cassola. El teatre el va ajudar a cantar en públic per primera vegada l’any 1967 i, amb això, es va centrar en la cançó. Va enregistrar tretze discos i va actuar a Alemanya, Suïssa, Portugal, Luxemburg i al mític Teatre Olympia de París l’any 1975. Posteriorment, es va dedicar al cinema en què va participar en quaranta-dos pel·lícules, i va publicar dos llibres.
 
Alcoi és una referència bàsica en la seua vida i obra. En la Cançó del cansat ens recordava “I torne a repetir: sóc alcoià. Tinc senyera on blau no hi ha. Dic ben alt que parle català i ho faig a la manera de València”; en El meu poble Alcoi ens cantava “Amb un Cantó Pinyó, lloc de cita amb tothom. Amb el Barranc del Cint com dos braços oberts. Allí hi ha una Glorieta que ensenyen als infants”; i en Les meues vacances ens demanava “Porteu-me a Alcoi que és el meu poble i allà on comença el Barranc del Cint prop d’un romer deixeu-me ja”. Altres referències les trobem a L’Escola de Ribera i Homenatge a Teresa.
 
Ovidi Montllor és una referència bàsica per a la cultura. Va rebre l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (1994), el Miquelet d’Honor (1994) i la Medalla d’Or d'Alcoi (1994). Entre els nombrosos reconeixements i distincions que ha rebut és necessari destacar que l’Ajuntament de Barcelona li va dedicar una sala del Teatre Lliure i que el seu nom ha servit per a denominar carrers i places de municipis com Badalona, Blanes, València o Xirivella.
 
L’actor, cantant, poeta i moltes altres coses li va plantar cara a la vida fins al 10 de març de 1995. Va morir a Barcelona a causa d’un càncer que se li va detectar l’any 1993.