Saltar al contingut CASTELLANO - VALENCIÀ

Banners Portada

OVIDI I LA POESIA

Ovidi i la poesia
OVIDI MONTLLOR s’inicia en la poesia a partir de la lectura de La cançó de Mariola (1947), de l’alcoià Joan Valls i Jordà, i és a partir de 1967 quan comença a escriure els seus primers versos. Aquesta és el seu vessant més desconegut: l’Ovidi poeta. El poeta que es fa a ell mateix i el poeta que ens mostra els poetes. El poeta que va participar com a membre del jurat en nombrosos concursos de poesia.
 
Va cantar, recitar i llegir de forma magistral poemes propis i d’altres, com Vicent Andrés Estellés, Salvat Papasseit, Josep Maria de Sagarra, Joan Brossa, Pere Quart, Salvador Espriu, Blai Bonet o Joan Oliver. En 1974 va presentar al Teatre Poliorama de Barcelona l’espectacle Joan Salvat-Papasseit 1894-1924 sobre textos del poeta i va publicar discos com Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor (1975), Ovidi Montllor diu Coral Romput (1979) i Ovidi Montllor diu Sagarra (2000).
 
La seua obra poètica també ha quedat recopilada en els llibres que va escriure. En Poemes i cançons (1978), amb pròleg de Joan Fuster, cloenda de Montserrat Roig i il·lustracions de Josep Renau i Eduard Alcoy, es recopilen els poemes que va cantar, així como una sèrie de textos inèdits, com són La revolució, Visc sol, La plaga, A la sortida del Sol o El tio Sam. En el llibre Poemes i dibuixos (1985), edició limitada de dos-cents cinquanta exemplars que inclou il·lustracions de Marta Cabeza i pròleg de Manuel Vázquez Montalbán, va incloure Dels quaranta estant (procés clínic d’en Pep Pi i Pons), recopilació de trenta poemes escrits amb motiu del llibre.
 
La seua persona i obra ha estat el referent d’una sèrie de publicacions en què, a més, s’inclouen poemes i textos inèdits. En Ovidi Montllor (1980), d’Enrique Cerdán, s’inclouen els poemes Abril, Barcelona, 13 de juliol de 1973 i La història d’en Jaume Poch i Prou (o la lluita pel taüt). A més, en la biografia de Núria Cadenes L’Ovidi (2002) es recopilen trenta-sis poemes escrits per Ovidi, com són A ma casa, País Valencià, L’estrany o Assegut en un extrem, entre d’altres.
 
Per tot això, no és gens estrany que hagen estat els poetes els qui també han homenatjat l’Ovidi. Com a mostra, el poema Cançó de l’alba, escrit per Manel Rodríguez-Castelló i que ha estat musicat pel cantautor Hugo Mas i pel grup Arthur Caravan, o els poemes Balada de l’artista i Semblança d’Ovidi Montllor, de Jordi Botella, així com el llibre 62 poemes per a l’Ovidi (2009), en què poetes com Josep Sou, Àngels Gregori, Joan Jordà, Begonya Mezquita o Francesc Pou li reten un sentit homenatge.
 
La vida i obra d’Ovidi Montllor ha estat tractada en diverses publicacions, com ara Diàlegs a Barcelona: Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra (1986), Crònica d’un artista (2000), L’Ovidi cantant (2004) i Ovidi transversal (2009). A més, és una referència bàsica en els llibres La Nova Cançó (1976), Canet, 36 hores de cançó i llibertat (1977), Personatges (1980), Tretze que canten (1982) i Diccionari de la cançó (2000).