Ovidi i Antoni Miró
ANTONI MIRÓ va nàixer a Alcoi el 1944. Viu i treballa al Mas Sopalmo. El 1960 rep el primer premi de pintura de l’Ajuntament d’Alcoi, pel gener de 1965 realitza la seua primera exposició individual i funda el Grup Alcoiart i el 1972 el Gruppo Denunzia a Brescia (ltàlia). Són nombroses les exposicions dins i fora del nostre país, així com els premis i mencions que se li han concedit a la seua trajectòria, com el Premi Internacional “Joan Miró” (1975) i el Premi New Art Centre de Durham (2006). Ha estat present als cinc continents, en països com Rússia, Finlàndia, Ghana, els Estats Units, Cuba, Corea, el Japó, Pakistan o Austràlia.
En la seua trajectòria professional, Antoni Miró ha combinat una gran varietat d’iniciatives, des de les directament artístiques, en què manifesta l’eficaç dedicació a cadascun dels procediments característics de les arts plàstiques, fins a la seua incansable atenció a la promoció i foment de la nostra cultura.
La seua obra, situada dins del realisme social, s’inicia en l’expressionisme figuratiu com una denúncia del sofriment humà. A finals dels anys seixanta, el seu interès pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que, en els setanta, s’identifica plenament amb el moviment artístic “Crònica de la realitat”, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme, que pren com a punt de partida les imatges propagandístiques de la nostra societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de massa.
La seua és una obra de conscienciació que es basa en una sèrie de tècniques, estratègies i recursos per a constituir el seu particular llenguatge plàstic, que no s’esgota en ser un “mitjà” per a la comunicació ideològica, sinó que de comú acord es constitueix en registre d’una evident comunicació estètica.
La seua profunda amistat amb Ovidi Montllor l’ha dut a treballar en moltes ocasions amb ell. Els dissenys dels seus discos A Alcoi (1974), Verí Good (2000) i Antologia (2000) són obra d’Antoni Miró. A més, fruit d’això són les exposicions Ovidi Montllor: La força de la imatge (2005) i Ovidi, 70 anys (2012), així com una sèrie d’obres, entre les quals és necessari destacar Escolteu l’Ovidi (1995), Història d’un amic (2004), Coral Romput (2005) o L’Ovidi de vacances (2005).
Antoni Miró també és autor de l’escultura Faré vacances (2012).