Saltar al contingut CASTELLANO - VALENCIÀ

Buscador ràpid

Xarxes socials

Banners Portada

OVIDI I EL TEATRE

Ovidi i el teatre
OVIDI MONTLLOR va fer teatre abans que cançó. Es va iniciar en el teatre amb la tasca d’apuntador durant dos anys en la companyia alcoiana La Cassola a finals dels anys cinquanta. Va debutar com a protagonista en l’obra El hombre de la flor en la boca (1961), escrita per Luigi Pirandello i interpretada també per la companyia alcoiana.
 
En arribar a Barcelona es va introduir en el teatre independent de la mà d’Àngel Carmona. Va formar part de les companyies Grup de Teatre Independent (GTI) del Centre d’Influència Catòlica Femenina (CICF), La Pipironda, El Camaleó, Grup Gogo i Teatre Experimental Català. En aquesta època comença a treballar amb Alfred Lucchetti, Maria Antònia Oliver, Joan Oller, Josep Maria Benet i Ventura Pons, i interpreta textos de Valle-Inclán, Buero Vallejo, Arthur Miller i Jean Cocteau. Posteriorment, va formar part de les companyies de Núria Espert, Adrià Gual i del Centre Dramàtic Nacional sota la direcció de Lluís Pasqual.
 
Va participar en obres com Auschwitz, La rampa de la mort (Peter Weis), Para Alemania (Víctor Mora), La zapatera prodigiosa (García Lorca), El Ghetto (Josep Maria Rodríguez), El retaule del flautista (Emili Teixidor), Ronda de mort a Sinera (Ricard Salvat), El beso de la mujer araña (Joan Maria Gual), Vade retro (Ángel Ruggiero), No hay burlas con Calderón (Ángel Facio) o De part de qui? (Joan Barril), en les quals va interpretar distints registres i papers.
 
L’any 1966 va tornar a treballar amb La Cassola sota la direcció de Mario Silvestre en l’obra La muralla china, que va ser estrenada a Alcoi i presentada dos nits seguides al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Aquell any també va participar en obres de teatre infantil, com La comèdia de l’olla (Plaute) i La terra es belluga (Jordi Bordas).
 
Dos anys després va compartir el paper de protagonista amb Núria Espert en una de les seues obres que va rebre unes crítiques millors: Amics i coneguts (varietats per a gent d’ordre). L’obra, dirigida per Armando Moreno per a la Companyia Núria Espert, prenia com a referència textos d’autors consagrats com Víctor Català, Salvador Espriu, Pere Quart, Josep Maria de Sagarra, Jacint Verdaguer i del mateix Ovidi.
 
Ovidi Montllor també va fer teatre radiofònic en Radio Alcoy, teatre televisiu a TV3 i es va introduir en l’àmbit de la direcció amb Fleca Rigol, digueu..., la seua primera obra, escrita i dirigida amb Alfred Lucchetti. Amb ell va escriure Rusiñol, projecte que no va obtenir finançament. Durant els últims anys de la seua carrera, i com no podia cantar, va decidir centrar-se en el teatre com a director.
 
Actualment, el Teatre Lliure de Barcelona ret homenatge a la seua aportació al món del teatre amb la denominació d’una de les seues sales: la Sala Ovidi Montllor.