Saltar al contingut CASTELLANO - VALENCIÀ

Banners Portada

OVIDI I LA CANÇÓ

Ovidi i la cançó
OVIDI MONTLLOR és la veu crítica i autocrítica de la cançó. És la veu políticament incorrecta de la classe obrera. Una fera ferotge que ens recordava les incoherències del sistema quan ens cantava sempre vestit de negre a ritme de swing, jazz, folk, psiquedèlia, avantguarda i altres estils.
 
Es va iniciar en la música quan va arribar a Barcelona procedent d’Alcoi, on acudia com a espectador als recitals organitzats a la Cova del Drac. Pel març de 1968 canta en públic per primera vegada en el II Festival de la Cançó Universitària, concurs que va guanyar. Aquell any va publicar el seu primer disc acompanyat per Josep Maria Carandell a la guitarra, un EP de títol homònim que incloïa les cançons La fera ferotge, Lliçó de sumes i verbs, Cançó de les balances i Cançó del llaurador, i al mes de novembre actua per primera vegada al Palau de la Música de Barcelona. Després va publicar dos EP més en 1969 i 1971.
 
A partir d’aquest moment va enregistrar 9 discos. En 1972 publica Un entre tants, títol que fa referència a una obra de Vicent Andrés Estellés, i realitza cent noranta recitals. Després va publicar Crònica d’un temps (1973), A Alcoi (1974), Salvat Papasseit per Ovidi Montllor (1975), Ovidi Montllor a l’Olympia (1975), De manars i garrotades (1977), Bon vent i barca nova (1978), Ovidi Montllor diu Coral Romput (1979) i 4.02.42 (1980).
 
La seua carrera com a cantant i músic es va consolidar any rere any amb la companyia del guitarrista Toti Soler, amb qui va col·laborar per primera vegada en l’enregistrament de Crònica d’un temps. Entre les seues cançons més conegudes destaquen Les meues vacances, L’Escola de Ribera, M’aclame a tu, La cançó del cansat, Homenatge a Teresa, Els amats, Sí senyor, Montserrat, Perquè vull, Va com va, Diccionari de butxaca, Carta a casa, Dona’m la mà o La samarreta.
 
L’any 1994 va començar a treballar en Verí Good, disc que no va poder acabar a causa de la seua malaltia. Només va poder completar el tema El meu poble Alcoi. El projecte incloïa els temes Nik Kolau, Què et sembla Toti?, Carnisseria, Gaspar Hauser núm. 2, Tríptic d’apocalipsi, Menuda, Si mai de tu, L’arc de Sant Martí i Verí Good.
 
L’any 1995 va aparèixer el disc Ovidi Montllor... per sempre, recopilatori que incloïa també el tema inèdit Ai! Senyor quin món. Posteriorment, es va publicar Antologia (2000), edició que recull tota la seua obra musical, així com el disc inèdit Ovidi Montllor diu Sagarra, la versió d’estudi El meu poble Alcoi i la versió en directe de Carnisseria, i l’any 2005 es va publicar el disc Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar que recopila diversos recitals enregistrats en 1976, 1984, 1991 i 1993.
 
Va participar en nombrosos discos recopilatoris, entre els quals destaquen Lluita i compromís (1976), Dies i hores de la nova cançó (1978), 20 anys de cançó al País Valencià (1981) i Cançons de la Trapa (1994). A més, la seua obra ha estat de referència per als músics actuals i és per això que durant els últims anys s’han publicat una sèrie de tributs, com són l’Homenatge a Ovidi (2004) del grup Inadaptats i una sèrie d’obres col·lectives com araL’Ovidi se’n va a Palau (DD.AA., 2006), Tribut (2006) i A dos de val (2012), en què han participat Toti Soler, Feliu Ventura, Obrint Pas, Verdcel i Paco Muñoz, entre d’altres.