Legislació lingüística bàsica

Sobre aquesta pàgina

Recull principal de legislació i normatives en matèria lingüística relatives al valencià en l'àmbit autonòmic i municipal i, al català, en l'àmbit europeu i estatal.

Per facilitar la recerca, en aquest PDF hi trobareu els principals articles específics sobre el tema.

Braç Reial de les Corts Forals valencianes

Braç Reial de les Corts Forals valencianes

(Joan de Sarinyena, 1591. Palau de la Generalitat Valenciana, València).

ÀMBIT EUROPEU

En alguns casos la protecció jurídica està vinculada al caràcter oficial de la llengua, com és el nostre cas (Constitució Espanyola, Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i  Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià). En l’àmbit europeu, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea inclou expressament la llengua com a motiu de discriminació i prohibeix: «Tota discriminació i, en particular, l’exercida per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual”.

Cal destacar que l'Estat espanyol es va comprometre, amb la signatura i posterior ratificació d’aquesta Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, a facilitar i promoure, en els diferents àmbits de la vida pública i privada, l’ús de les llengües que les distintes comunitats autònomes amb llengua pròpia diferent del castellà que es reconeixen com a oficials.

A més a més, el dret d’usar una llengua regional o minoritària, oficial o no, en la vida pública o privada és un dret considerat inalienable d’acord amb els principis que conté el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides i segons l’esperit del  Conveni Europeu de Drets Humans.

ÀMBIT ESTATAL

ÀMBIT AUTONÒMIC

A casa nostra, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix que valencià i castellà són els idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, que tots els ciutadans tenen el dret de conéixer-los i d’usar-los –tot i que, en cap moment parla de deure, com sí que fa la Constitució Espanyola respecte de l’espanyol– i que la Generalitat garantirà l'ús normal de les dues llengües. A més a més, l’Estatut també proclama que ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.

Aquests principis bàsics són els que arreplega també la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, la qual, igual que l'Estatut d'Autonomia, estableix que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià i que l'Administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d'usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l'ús normal, la promoció i el coneixement del valencià, uns paràmetres que queden fixats pel Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat Valenciana.

ÀMBIT LOCAL

Pel que fa a la normativa municipal, el Ple de l’Ajuntament d’Alcoi va aprovar el Reglament de Normalització Lingüística per al Municipi d’Alcoi i el seu Ajuntament el 25 de gener de 1990, alguns dels principals objectius del qual són fer efectiu el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a conéixer i usar el valencià i a fer efectiu l’ús oficial del valencià en l’àmbit municipal, administratiu i ciutadà, per a la qual cosa es va crear aquest Gabinet de Normalització Lingüística.