El Jaciment Paleolític de El Salt, una finestra oberta al món Neandertalià

Resulta difícil imaginar-se com seria Alcoi durant la Prehistòria Paleolítica. Són moltes les dades que hauríem de manejar perquè eixa imatge virtual poguera tenir alguna semblança amb la realitat. Ens faria falta, almenys, tenir informació de les condicions ambientals del període en qüestió, manejar dades precises sobre la biomassa, o conéixer aspectes clau de la vida dels caçadors-recol•lectors que en aquell moment habitaven les valls alcoianes.Actualment fer este exercici és factible, sense riscos a desviar-nos excessivament de la realitat històrica, i això gràcies al resultat de dues dècades d'intenses investigacions en un dels enclavaments arqueològics més importants del Mediterrani Occidental per a estudiar les poblacions neandertals: el jaciment Paleolític del Salt i el seu entorn. Aquest racó protegit per un imponent penya-segat, integrat en una formació travertínica de dimensions espectaculars i de gran interés geològic, alberga un dipòsit arqueosedimentari resultat de l'activitat natural i humana al llarg de milers d'anys. En concret, les datacions per diferents mètodes indiquen que les ocupacions més antigues documentades fins al moment en el jaciment es retrotrauen fins fa uns 60.000 anys.

Des d'aleshores, i de manera recurrent, la població neandertal, articulada en grups no molt nombrosos, van triar aquest enclavament per instal•lar-se, atrets per un biòtop ric i divers, amb formacions lacustres i lacunars, i abundants recursos litològics, la qual cosa convertia aquest sector de la muntanya alcoiana en un lloc idoni per a la implantació humana. Les excavacions arqueològiques dutes a terme en el jaciment han permés traure a la llum les restes de successius campaments organitzats al voltant de fogueres, tan ben conservades que semblen acabades d'extingir. Al voltant d'aquestes s'acumulen múltiples evidències de les seues activitats cinegètiques, de la producció de ferramentes lítiques de sílex, així com de les activitats culinàries, relacionades sobretot amb la ingesta de carn, principalment de cérvol, cavall i cabra salvatge. Aquesta situació es prolonga fins fa uns 45.000 anys. A partir d'eixe moment, es detecta una recrudescència de les condicions ambientals, les temperatures semblen refredar-se i es documenten indicis d'aridificació. Aquest canvi en les condicions climàtiques coincideix amb un debilitament de la presència humana al Salt i, finalment, amb la seua desaparició. Totes les dades apunten a un despoblament de la zona fa uns 43.000 anys. Hauran de passar alguns mil•lennis encara perquè els primers representants de la humanitat moderna facen acte de presència per aquestes terres.

Saps que el grau de conservació del jaciment és tan extraordinàriament sorprenent que fins i tot s'hi ha preservat la matèria orgànica en condicions ideals. El seu estudi està permetent descobrir una parcel•la de la vida neandertal habitualment inaccessible per a l'arqueologia. De fet, hem pogut documentar biomarcadors d'excrements fecals humans i una resta microscòpica de copròlit també humà, els més antics trobats fins al moment. Aquestes singulars troballes estan permetent caracteritzar la naturalesa omnívora de la dieta neandertaliana. Saps que hem localitzat sis peces dentals corresponents a un individu neandertal jove adult. Probablement es tracte d'un dels últims neandertals de la muntanya alacantina. No obstant això, molts interrogants acompanyen encara aquesta troballa. Per què estaven ací aquests elements? Per què falta la resta de l'individu? Va ser un acte voluntari o accidental?