El Castellar d'Alcoi

Què és El Castellar d'Alcoi? 

El jaciment arqueològic del Castellar d'Alcoi es troba al sud-est del terme municipal d'Alcoi, en concret, a la vessant sud-occidental de la serra de Mariola sobre uns 840 metres d'altitud. És un turó amb una forta pendent, enclaustrat entre dos alineacions de roques als seus extrems nord i sud que el fan quasi inexpugnable formant una plataforma d'1,5 ha.

El Castellar d'Alcoi és un bon exemple de poblat en altura fortificat d'època andalusina, entre finals del segle IX i segle XIII. A l'empara d'una abrupta topografia es va construir un poblat que ocupava la pràctica totalitat del cim i que va estar protegit per una excepcional muralla formada per un llenç i tres cubs semicirculars.

Vista panoràmica de El Castellar d'Alcoi

Sobre el seu descobriment

El jaciment arqueològic del Castellar d'Alcoi es conegut des d'època medieval com l'antic castrum d'Al-quy. En els anys seixanta del segle passat ha sigut objecte d'excavacions per part de Juan Faus. Des del 2016 fins al 2021 s'han realitzat una sèrie de campanyes d'excavacions sistemàtiques que han proporcionat  informació per a poder conéixer les diferents fases d'ocupació del poblat i part el seu urbanisme. Es tracta d'un important referent que ha contribuït al coneixement de la cultura andalusina en les terres alicantines.

Excavació de l'aljub (2016)

Què tipus d'assentament és?

Es tracta d'un poblat en altura fortificat construït ex novo al voltant de finals del segle X i primera meitat del XI. Encara que l'inici de la seua ocupació fora de finals del segle IX o principis del segle X. La principal funció d'aquest indret era el control de l'àrea circumdant pròxima anomenada territori castral, on s'assenten les alqueries (unitats de producció destinades a l'activitat agrícola i ramadera) al voltant dels camps de conreu a la vall del riu d'Alcoi.

Conjunt defensiu format per una muralla i cub

El poblat tenia una extensió pròxima a 1,5 ha. Destaca la presencia de la muralla sud-est de 90 m de llargària, així com tres aljubs. Les recents excavacions arqueològiques han permet documentar part d'unitats d'habitació adosades a la muralla, i reconéixer les diferentes activitats i treballs quotidians dels seus habitants.

Vista aèria del sector 2A

Localització

El Castellar d'Alcoi es troba a la vessant sud-occidental de la serra de Mariola, prop del barri de Batoi. Hi ha diferents alternatives per poder arribar. Des de la via Verda d'Alcoi (molt recomanable) per a senderistes, i per la carretera C-795 direcció Banyeres de Mariola.

Coneix més

Articles del Recerques del Museu d'Alcoi

  • Mª Paz de Miguel e Ibáñez, Germán Pérez Botí, Estudio de los restos humanos del yacimiento islámico de El Castellar (Alcoi, Alicante) (s. XII-XIV) , Recerques del Museu d'Alcoi: Vol. 1, Núm. 31 (2022): Recerques del Museu d'Alcoi
  • Germán Pérez Botí, El Castellar d'Alcoi (Alicante). La constatación arqueológica de un poblado fortificado en altura ex novo andalusí. Resultados preliminares de las campañas de excavación de 2016 y 2017 en el Sector 2, Recerques del Museu d'Alcoi: Núm. 27 (2018)
  • Germán Pérez Botí, El mundo funerario andalusí en el término municipal de Alcoi (Alicante). Estado actual de la investigación arqueológica, Recerques del Museu d'Alcoi: Núm. 26 (2017)
  • Germán Pérez Botí, Un conjunto de objetos relacionados con las actividades artesanales textiles de El Castellar d'Alcoi (Alicante), Recerques del Museu d'Alcoi: Núm. 25 (2016)
  • Germán Pérez Botí, La caracterización del registro cerámico del siglo XI de El Castellar de Alcoi (Alicante): El Horizonte II. ¿La antigua Farqaṣa/Furquṣa?, Recerques del Museu d'Alcoi: Núm. 24 (2015): Recerques del Museu d'Alcoi, nº 24
  • Germán Pérez Botí, La caracterización de la cerámica islámica de El Castellar de Alcoi (Alicante) de finales del siglo IX y siglo X: El Horizonte Castellar I, Recerques del Museu d'Alcoi: Núm. 22/23 (2014): 2014
  • Germán Pérez Botí, El horizonte almohade en el registro cerámico de El Castellar (Alcoi, Alacant), Recerques del Museu d'Alcoi: 2011: Núm.: 20