A la Sarga es poden contemplar tres dels horitzons artístics prehistòrics de la façana oriental de la península Ibèrica que, identificats pel color, tipus d’execució i temàtica, són:

Art Macroesquemàtic. Corresponen els motius de 'l’orant' de l’Abric I, el 'bruixot' de l’Abric II, i els serpentiformes o meandres, els quals han de relacionar-se amb rituals a l’entorn de la fertilitat de les terres, i són semblants a les decoracions de les ceràmiques neolítiques.

L’existència de motius similars en les decoracions de les ceràmiques cardials dels jaciments de la zona, com la Cova de l’Or (Beniarrés), han permés la seua datació. L'autoria es correspon amb les primeres societats agrícoles i ramaderes del Neolític antic (fa uns 7.500 anys aproximadament).

Art Llevantí. Es defineix pel seu caràcter naturalista-narratiu, en el qual adquireixen protagonisme les figures humanes i d’animals, aïllades o formant escenes. És un art de cronologia neolítica (V a III mil·lenni aC), contemporani i posterior a l’Art Macroesquemàtic.

A la Sarga estan presents els motius de caça amb cérvols ferits per fletxes, un ramat de cabres salvatges, així com una escena de recol·lecció de fruits.

Art Esquemàtic. Es caracteritza per la simplicitat formal de les representacions humanes, d’animals i ídols. Aquest tipus d’art prehistòric es va desenvolupar entre el Neolític i l’Edat dels Metalls (V a II mil·lenni aC).

S’hi han identificat diverses representacions d’antropomorfs, un caprí, un ramiforme i altres ideogrames.

La importància d'aquest jaciment radica en l'existència de motius d'Art Llevantí superposats a figures d'Art Macroesquemàtic, circumstància que converteix la Sarga en el jaciment d'art rupestre postpaleolític de l’Arc Mediterrani que millor informa sobre la seqüència cronològica de les diferents manifestacions pictòriques que es van desenvolupar en la Prehistòria recent valenciana.