Saltar al contingut CASTELLANO - VALENCIÀ

05 - La cultura ibèrica

   << Anterior    Següent >>
Tornar
 

La Cultura Ibèrica és el resultat del desenvolupament social de les comunitats del Bronze Final sobre les quals actuen les influències culturals mediterrànies, fenícies primerament i gregues després, que arriben a aquestes comarques des dels enclavaments comercials de la costa pròxima.

Com a resultat d’aquests avanços, es van formar els diferents pobles que constitueixen la Cultura Ibèrica, desenvolupada entre els segles VI i I aC. En el nostre àmbit regional els diferents pobles ibèrics van constituir l’antiga regió de la Contestània, dins de la qual les comarques de l’Alcoià i el Comtat van ser una àrea de gran importància, com ho proven els valuosos testimonis de l’arqueologia ibèrica que es conserven al Museu d’Alcoi.

Els ibers s’establiran principalment en poblats fortificats d’altura que dominen el paisatge dels seus voltants, principalment les terres de cultiu, on es localitzen assentaments menors de caràcter agrícola. Entre aquests poblats principals hem de mencionar el Puig d’Alcoi i la Serreta.

De la cultura material dels ibers destaca la seua producció ceràmica de peces distingides, com els vasos decorats amb motius figuratius, entre els quals s’ha de destacar el Vas dels Guerrers. També l’escultura, principalment de caràcter funerari, serà una de les representacions primordials dels ibers. L’exponent principal de les depositades al Museu és el monument de l’Horta Major.

Testimoni de les relacions comercials dels ibers amb els pobles mediterranis són les ceràmiques d’importació o el desenvolupament de l’escriptura sobre làmines de plom.

Els ibers van desenvolupar un complex món religiós caracteritzat per la veneració a una divinitat femenina representada en algunes peces, com la Deessa Mare de la Serreta. Al santuari, localitzat a la part més alta de la muntanya, al costat de la ciutat ibèrica, hi acudien els oferents a depositar petits exvots de terracota. Coneixem les pràctiques religioses relacionades amb la mort a partir de les necròpolis d’incineració, en les quals se soterraven les restes cremades del difunt en companyia d’aixovars personals compostos per peces de valor personal (ceràmiques, adorns o armament), de vegades de gran importància, com arracades d’or, un umbó d’escut de bronze o les falcates, les característiques espases ibèriques.

La Cultura Ibèrica va finalitzar cap als segles II-I aC. quan en el context del procés de romanització les estructures socials indígenes van ser assimilades per la nova potència mediterrània: Roma.

 

El Puig (Alcoi). Situació del poblat ibèric El Puig (Alcoi). Consolidació murs d'habitatges El Puig (Alcoi). Recreació grup d'habitatges El Puig (Alcoi). Torre de defensa El Puig (Alcoi). Recreació hipotètica de la torre d'entrada al poblat Grafit amb lletres ibèriques sobre base de ceràmica àtica Fragment de crater de ceràmica de figures roges Contenidors de ceràmica i vaixella ibèrica La Serreta (Alcoi, Cocentaina i Penàguila). Situació del jaciment La Serreta (Alcoi, Cocentaina i Penàguila). Excavació àrea del santuari Ceràmica de vernís negre Ceràmica ibèrica Càlat de ceràmica, amb coloma pintada ‘Dama del teler de La Serreta’. Ceràmica ibèrica ‘Vas dels guerrers de La Serreta’. Ceràmica ibèrica. Recreació del fris complet del ‘Vas dels guerrers de La Serreta’. Plom VI de La Serreta (Alcoi, Cocentaina i Penàguila). Texte en alfabet ibèric llevantí Grans de collar de pasta de vidre Pinces de bronze decorades amb motius calats Orfebreria. Arracades d'or Falcata ibèrica amb empunyadura de cap d'au Umbó d'escut de bronze Representació en terracota de la ‘Deesa Madre de La Serreta’ Exvot femení de terracota Exvot de tipus púnic de terracota Exvot femení de terracota Exvot masculí de terracota ‘Despotes hippon’ o ‘Senyor dels cavalls’. Escultura ibèrica del Pixocol (Balones) Carreu del monument funerari de L’Horta Major (Alcoi) Carreu del monument funerari de L’Horta Major (Alcoi)